Domingo Compte Marimon
Un Tounenc deportat als caps de concentració nazis.
1 Domingo Compte
Domingo Compte Marimon (Sant Martí de Tous, 19 de juny de 1909) va ser el fill gran d'una família humil de pagesos. La casa de la família coneguda amb el nom de Cal Barber, estava situada al carrer Prats número 2, lloc on avui dia trobem Cal Frares.
La Guerra d'Espanya, iniciada el 1936, va suposar un sotrac en la vida de molts joves del Principat. La sublevació i el fracàs en el cop d'estat va significar l'inici d'una guerra llarga i cruenta. En Domingo va ser cridat a les files el 17 de setembre del 1937 i segons fonts familiars va ser enviat al front d'Aragó, on va viure de primera mà els horrors de la guerra.
Un cop finalitzada la guerra, en Domingo, com tants d'altres republicans catalans i espanyols es va veure forçat a exiliar-se a França, però, no va significar la llibertat.
2 Exili
El febrer del 1939 ja es trobava en territori francès i poc després va ser internat al camp de concentració de Sètfonts on es va allistar a la 67a Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Allistat en aquesta companyia és destinat a Vincelles, una petita localitat del departament del Yonne on va arribar en tren el 19 de setembre. Segurament en Domingo va treballar, juntament amb altres exiliats, al centre industrial aeronàutic V de Cravant, lloc on es fabricaven bombarders LeO 451, utilitzats durant la Segona Guerra Munidal per l'exèrcit francès.
3 La fi de les CTE: La frança de Vichy
Amb la derrota francesa, les CTE van ser suprimides i van passar a ser anomenades Grups de Treballadors Estrangers (GTE). En el cas d'en Domingo, en algun moment, entre el juny del 1940 i el gener del 1941, es va dessalar cap al sud escapant de l'avanç alemany. A partir del gener del 1941, ja es trobava a Craz, un poblet que en aquell moment no tenia més de 170 persones censades i que actualment depèn de la comuna d'Injoux Genissiat dins del departament de l'Ain.
Un cop a Craz en Domingo va passar a formar part del 128e GTE. En els períodes que va del 1941 al 1943 en Domingo es comunicava de forma regular amb la seva família a través de cartes. En aquestes cartes, en Domingo feia referència al seu bon estat de salut, però també de les condicions extremes a les quals s'afrontava: el clima advers i la duresa de la feina de carboner,
4 Deportació
En Domingo serà detingut el 16 de desembre del 1943 per la gendarmeria, pas previ a ser interrogat per la Kripo i deportat als camps de concentració nazis. Per entendre una mica millor el perquè es deté el Domingo, cal contextualitzar el moment històric que vivia Europa a finals del 1942. A partir del novembre d'aquell mateix any, i un cop les tropes aliades desembarquen a les colònies franceses del nord d'Àfrica, com a resposta, Hitler ocuparà la França de Vichy. Això tindrà com a conseqüència que, a la pràctica, la zona del departament de l'Ain, passi a ser administrada directament pels alemanys, els quals de seguida van iniciar la seva brutal política de repressió contra tots els reductes de la resistència que hi havia per la zona.
En el cas d'en Domingo, el van detenir en el marc d'una operació anomenada "Meerchaum".
Aquesta operació va ser ordenada pel Reichfürer SS Heinrich Himmler el desembre del 1942 i pretenia detenir i deportar membres de la resistència dels països de l'oest d'Europa, especialment de França cap a camps de concentració per utilitzar-los com a força de treball esclau. En Domingo, un refugiat espanyol, apàtrida, comunista, amb antecedents policials, i amb una possible participació en activitats de la resistència, era la víctima perfecta.
5 Compiègne: L'avantsala del terror
La gran majoria de detinguts en aquesta operació van ser transferits al Frontstalag 122 a Compiegne Royallieu, situat a prop de París, el pas previ a ser deportats als camps de concentració nazis. A en Domingo, li van assignar el número de matrícula 22.361 i va ser traslladat, juntament amb 253 espanyols més, cap al camp de concentració de Buchenwald, el dia 17 de gener del 1944, on va arribar al cap de tres dies.
5.1 Buchenwald: Una parada cap a l'infern
No era el seu destí final, sinó només un camp transitori. Així doncs, després de tres dies i dues nits dins d'un vagó amuntegats com bestiar i havent menjat només una sopa aigualida, van arriar al camp. Allà se li va assignar un nou número de matrícula, el 41.357.
Adjudicar un número al presoner formava part de la maquinària de deshumanització nazi. El número passava a ser el seu identificador i en els moments en què es passava llista, els presoners havien de respondre en alemany, utilitzant el número en compres del seu nom.
6. Flossenberg: El camp de concentració oblidat
El periple d'en Domingo va continuar a Flossenbürg, un camp situat a prop de l'actual frontera amb la República Txeca. I on es van explotar i torturar més de 100.000 deportats-
Del pas d'en Domingo per aquest camp en conservem la Effektenkarte (targeta d'efectes personals), on es recull la seva professió, friseur, que vol dir barber, A la targeta d'efectes personals també s'hi pot veure el nou número de matrícula que li van assignar en arribar a Hossenburg, el 6731: la data d'arribada al camp, 23 de febrer de 1944, i els efectes personals que portava quan va arribar, bàsicament, roba d'abrigar i un moneder. Però el calvari d'en Domingo no va acabar a Flossenburg. El dia 3 de març del 1944 va ser traslladat, justament amb 325 persones més, al subcamp de Hradisehko, conegui també el nom de Benechan.
7 Hradischko: El camp d'entrenament de les SS
El subcamp de Hradisehko estava situat a uns 40 km al sud-oest de Praga i estava vinculat a una zona d'entrenament militar de les SS de la Bohemia ocupada. En els seus inicis, hi van ser empresonats les persones de nacionalitat txeca acusades de negar-se a treballar pel Reich. Posteriorment, el novembre del 1943, hi arriben els primers transports amb presoners alemanys, als quals s'afegirien posteriorment 325 presoners de diferents nacionalitats (francesos, espanyols, italians, russos i polonesos). Entre aquest nou grup de deportats hi havia en Domingo.
Els deportats s'encarregaven de diferents tasques: excavacions pel camp de tir, construcció d'instal·lacions per a les SS, carreteres, i a partir del 1945 es van dedicar quasi exclusivament a la construcció de trinxeres antitancs. Dels pocs documents que es conserven del pas d'en Domingo pel subcamp és un fragment petit del registre de la infermeria de Hradisehko. És l'última prova de vida d'en Compte Marimon. Segons aquest document, en Domingo va entrar a la infermeria el dia 6 de febrer i va sortir-ne el 12 d'aquell mateix mes
Tot indica que el dia 12 de febrer del 1945 en Domingo va sortir de la infermeria de Hradisehko amb vida. Sortir de la infermeria amb vida ja era, de per si, un miracle. Paul Hug, un deportat alemany encarregat de la infermeria del subcamp, va ser acusar per molts supervisors d'oferir un tracte inhumà als malalts, sovint fins i tot injectant-los dosis letals d'etanol, acabant d'aquesta manera amb la vida de molts dels deportats.
8 Desaparició i oblit
A principies del mes d'abril del 45, i davant l'avanç de les tropes aliades tant per l'est com per l'oest, es va començar a organitzar l'evacuació del subcamp de Hradisehko. Sembla que l'objectiu era traslladar els presoners cap al sud, a Linz, una zona encara controlada pels nazis i a on es trobava el camp de concentració de Mauthausen.
Finalment, el dia 26 d'abril el camp va ser evacuat i els presoners conduïts a peu a l'estació de Mieehnitz, a uns 20 km del subcamp. Un cop a l'estació, els soldats de les SS els van obligar a esperar als vagons de bestiar. El tren es va posar en marxa al cap de tres dies en direcció a Praga. El dia 30 d'abril el comboi connecta amb un altre tren, el número 94.803, conegut amb el nom de Roztoky que portava entre 3.500 i 5.000 presoners de diversos camps evacuats. A continuació el tren es va dirigir cap a la frontera amb Àustria, on finalment va ser alliberat pels partisans el 8 de maig entre Velenein i Kaplice.
En Domingo, però no va arribar mai a ser alliberat. Es desconeix en quin moment el van assassinar o en quin punt el seu cos va dir prou. El tren Tostoky va fer diverses parades en les quals les SS van assassinar a presoners i els van deixar al costat de les vies de tren. D'altres van morir d'inanició, de cansament o per alguna de les moltes malalties que van assolar als deportats al llarg dels seus dies de captiveri.
Posem punt final a aquesta recerca, amb la voluntat d'haver contribuït a recordar i fins a cert punt, reparar la memòria de Domingo Compte Marimon, l'únic tounenc deportat als camps de concentració nazis. Esperem que algun dia puguem ser capaços de localitzar les seves restes per tal que, tant ell com la seva família puguin descansar en pau.
Autor: Xavi Fort. Historiador
Agraïments: Eduard Vilà. Nebot de Domingo Compre
Unai Eugia. Promotor del "Grup de Treball per la preservació i memòria de Hradisehko".
Amb el suport de: Ajuntament de Sant Martí de Tous
Amics de Tous
Grup de Treball per la preservació i memòria de Hradisehko